La cultura popular explica que lo més trist que et pot passar estant borracho és quedar-te dormit a un caixer automàtic i que dos negres et bombegin l’ojete fins la desgarramenta mentres un disentèric se’t caga a la boca i que dos pijos et cremin viu per diversió (fills de puta us depilaré els ous amb queroseno).
Doncs no! esteu molt equivocats, és més trist quedar-se adormit a la puta porta de l’habitació d’una tia (amb qui hi havia clares intencions pseudo-reproductives) tot borrachuzo perdut. Tot i que si no pots ni picar la porta per despertar-la, la possible actuació erotico-festiva podria haver estat digna d’un númeret bizarro entre Steve Hawkins i Carmen de Mairena (pagaría MOLTS diners per veure aquest espectacle).
[Seguint la meva búsqueda de
Moraleja: El calimotxo no és un bon amic del sexe, i menys en quantitats que es conten per galledes i no per gots.
Als putos Hassans de merda que venen bicis els hi ha sortit uns competidors molt més habituats al mangoneo i l’extraperlo (i fan millor olor, dutxar-se més d’un cop per fase lunar és important en quant al marketing modern) aquestes noves bèsties en l’art de robar bicis no són altres que: LOS ESPAÑOLES (casi ná).
Són uns depredadors dignes de la calúmnia més exagerada sobre jueus i gitanos feta per Goebbels. Fins al punt de robar les bicis de les seves colegues i enlloc de demanar perdó els hi recriminen que “la cadena era molt gruixuda” i que s’han fet mal tallant-la.
A més a més sense cap tipus d’afany de lucre, només ho fan per esport, com qui va a caçar tapirs per la selva pel sol fet de ser un animal lamentable. La residència està actualment plena de bicicletes robades com si de caps de cèrvol de l’estepa siberiana fossin.
Moraleja: Que Jesús ens salvi perquè com a grup humà anem moralment de pet a que ens trepanin l’anus i la tràquea amb enormes polles venosses per tota l’eternitat a l’infern mahometano.
Si lo que búsqueu a la vida, amics meus, es follar sense compromís algún i de manera variada, hi han varies coses que hem de tenir clares:
Primera: si ets tia i et va el hardcore, els deepthroats, la fruitofília i el sexe bizarro, truca’m +39 3208278862.
Segona: No aneu a Venecia a veure la posta de sol amb una tia/o sense haver-li fet un fist-fucking/face-sitting abans.
Tercera: No dormis més de 4 hores seguides amb ell/a, no esmorzis amb ell/a, que MAI et vegi o el/la vegis amb pijama i dóna 2 petons al marxar o en el seu defecte una palmadeta a l’espatlla.
Quarta: no siguis fill/a de puta, si lo que vols és penetrar o ser penetrada per carn humana, no parlis d’amor ni facis monyeries varies, sóm degenerats sexuals no mentiders.
Si incompleixes la 2na regla pot ser que et trobis en una conversació sobre que als 24 anys s’està cansat/da de festa, i que és moment de formar família, comprar casa, gos, cotxe i chacha perquè és lo normal a Rumania. Tot aixó amb el rabo més enfundat que una talibana dins d’una burkha.
La reacció davant aquesta situació pot variar entre vomitar a lo 2girls1cup sobre ell/ella o comprobar empíricament la capacitat cúbica de l’espai intra-maxilar amb el rabo (noies busqueu equivalent igual o més desagradable). Qualsevol altra reacció constitueix un delicte federal.
Moraleja: S’ha de respectar la paritat de sexes, si som guarros i desagradables, que tothom rebi, no només les noies.
Parlant de coses desagradables, he estat 3 dies sense duxarme a causa d’un trauma que ni Sigmund Freud em podrà treure del cap.
Era una puta merda de tarda de febrer, plovia com quasi sempre i jo tenia una ressaca considerable. Vaig decidir agafar la lejía i treure’m la crosta de lefa, calimotxo i altres substàncies enganxoses que em recobría el 96% del cos.
Només entrar al bany (que per desgràcia comparteixo amb un alemany boig i bipolar) vaig presenciar un documental de
Dios que asco, estava el puto alemany tirant-se una gorda, però gorda gorda a la dutxa de 2 m^2. Era com una imatge dels presoners apilotonats d’Abu Ghraib amb el so d’una marsopa en sel.
Moraleja: Ara entenc els canadencs que cacen foques a cops de toxo. Potser els jutgem malament abans de saber si han presenciat alguna cosa semblant a la abans mentada, personalment els apoio i proposo instaurar la tradició a segons quins colectius (bakalas, wombats, pijos, votants de Fuerza Nueva, el Citus, etc), com estàn aplicant actual i merescudament els mossos d’esquadra als estudiants, jubilats, nens de 10 anys i periodistes monyas. Graciès mossos em sento orgullòs de ser català.
